Creativitat i compromís social ha estat una de les últimes conferències de les Jornades Blanquerna. A les 16:30 de la tarda la moderadora Carme Basté obria el tema parlant de la creativitat en els projectes audiovisuals. Per tal de defensar l’acte s’han escollit uns convidats molt endinsats en el món de l’audiovisual. En primer lloc Carles Bosch, director del cinema documental bicicleta, cullera, poma. També Félix Fernández de Castro, director de la pel•lícula Maria i jo. I Miquel Garcia, més vinculat a la televisió, cap del departament de Nous Formats de TV3.
La conferència s’ha estructurat en forma de diàleg. La moderadora s’ha dirigit un per un amb preguntes que els afectaven individualment. Ha començat preguntant a Carles Bosch, com ja he dit abans director de cinema documental i també periodista. La pregunta ha estat senzilla; És bicicleta, cullera, poma el cinema documental que t’ha complicat més la vida? Carles Bosch ha respòs que si, que la seva obra sobre l’alzheimer ha estat un esforç excessiu, ja que s’ha trobat amb problemes davant la productora. Aquesta tenia una escala de valors molt diferents a la seva i això ha estat una dificultat molt gran per ell. Seguidament ha allargat la resposta parlant de la seva producció, de com va sorgir la idea i com la va traslladar a la pantalla. Durant el seu discurs ha parlat amb una gran admiració cap al protagonista del seu treball, Pascual Maragall.
La següent pregunta de Carme Basté ha set per Miquel Garcia; La televisió i la creativitat s’avenen? El que el convidat ha dit és que existeixen moltes maneres de fer televisó, algunes més creatives i d’altres menys. La majoria de les cadenes privades el que busquen actualment és tant sols entretenir i això no hauria de ser l’únic objectiu de la televisió. El més necessari és informar, i no fer espectacles absurds que no aporten res ni èticament ni socialment. Ha posat l’exemple de les 128 denúncies que s’han fet a les televisions privades per vulnerar l’educació infantil , el pitjor és que les cadenes no n’han fet gens de cas.
L’última pregunta plantejada la ha respòs el publicista i creador de la pel•lícula Maria i Jo, Félix Fernández de Castro ; havent-te dedicat tota la vida a la publicitat t’ha suposat una gran dificultat realitzar aquesta pel•lícula? El director ha comentat que va escollir aquesta novel•la perquè es va enamorar de la història, la d’un pare i el seu fill autista. Una novel•la escrita en forma de còmic dramàtic que explica la història amb un tò una mica irònic. La obra, escrita pel pròpi pare, ha estat traslladada per Félix Fernández de Castro
a la pel•lícula.
S’ha parlat de la solidaritat de mostrar programes educatius per televisió i cinema. Sobretot en el cas dels documentals el frau hauria de ser durament penalitzar, ja que es tracta de un projecte educatiu, que d’alguna manera ajuda a la cohesió social, i que si es trenca la il•lusió utilitzant actors en comptes de personatges reals els documentals desapareixeran.
A més s’ha continuat parlant de la creativitat, entre els tres convidats s’han posat d’acord en afirmar que la creativitat és un deure per tots els que llencen missatges al públic, els comunicadors.
Estrella Dorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada