L’actor, dramaturg i director teatral,Àngel Llàcer, ha dedicat uns minuts a la revista theTwelve per contestar a algunes preguntes i mostrar un cop més la seva manera de veure el món de la televisió .
1.La persona que veiem a la televisió reflecteix realment com tu ets?
La televisió és ficció, almenys des del meu punt de vista. La majoria de coses que he fet a la televisió les he fet per entretenir, per fer riure, amb un to humorístic, fent aquells crits que faig, que per suposat només els faig davant la càmera. Has de vigilar però, fer riure no vol dir tornar-se patètic, un cop ets patètic “l’has cagat”. El millor és quan em poso aquestes ulleres falses, canvio, hem transformo en un personatge amb la finalitat d’animar i fer espectacle.
2.Creus que la teva faceta com a director de Operación Triunfo ha afectat la teva imatge?
Depèn de la persones que m’estigui jutjant. La televisió té un gran poder sobre les persones. Aconsegueixes un prestigi o un altre depenent d’on surtis. A Catalunya em coneixen millor hi saben que no només sóc “ el freak que ha trabajado en OT” i potser a Extremadura només em veuen com el professor que cridava i donava suport als alumnes.
3.Creus que el canvi de director de Operación Triunfo ha afectat la audiència?
Si. La nova direcció s’havia oblidat d’entretenir, el que aportava OT era entreteniment i distracció, un programa per emplenar temps. Aquest cop faltaven moltes coses, a més de les coses que he dit també hauria d’haver set més divertit, tot i això les coses han canviat molt des de les anteriors edicions, tant el públic com el tipus de concursants. Els de la primera edició, per exemple, portaven una il•lusió a dins que ningú havia imaginat, sortir a la televisió començant des de zero es va convertir en un somni per molta gent, fer-se famosos d’un dia per l’altre era inimaginable.
4.De quin treball et sents més orgullós i perquè?
Jo en el teatre, ja que penso que és en el que es requereix més esforç. Per aconseguir estrenar una obra hi ha un treball previ. Per exemple, ara estrenaré una obra , una obra que no té res a veure amb la imatge que puc donar a alguns no? És una obra escrita per l’autor de Solo en casa fa deu anys, Macaulay Culkin. Narra la història d’un alumne de 15 anys i una professora que s’enamoren, i aleshores passen tota una nit a casa d’ella i fem com una coral amb l’amor, se’n van al llit i aquestes coses. És una obra molt emotiva que treure el juny en la que ja fa dos anys que hi estic treballant, s’ha de muntar bé , s’ha d’assajar, etc. Llavors clar, la satisfacció és molt gran, després pot sortit millor o pitjor, pot ser un èxit o un fracàs. Però la satisfacció de la feina feta és el millor, cosa que no passa a la televisió perquè, allà , arribo, em posen el micro i “ale”. Jo mai he arribat després de la televisió a casa meva tant satisfet com quan vinc del teatre. La satisfacció professional i personal s’aconsegueix amb l’esforç.
5.Els realities ara són la realitat de la nostra televisió, què tenen aquests programes que ens fan tornar adictes?
Els realities s’han convertit en un format que ha despertat tota l’atenció dels espectadors. Com ha quedat demostrat ara la gent busca “ el morbo”. Sempre agrada que hi hagi baralles, discussions. La gent vol acció, “cotilleo”.
6.Parlem de valors, però tu quins creus que són els que la televisió hauria de transmetre?
Jo no crec que la televisió transmeti valors. El que sé és que jo no he après d’ella, potser ha sigut per la meva educació, la meva família i amics. Però si hagués de destacar un valor seria el d’ensenyar a la societat la capacitat per esforçar-se.
1.La persona que veiem a la televisió reflecteix realment com tu ets?
La televisió és ficció, almenys des del meu punt de vista. La majoria de coses que he fet a la televisió les he fet per entretenir, per fer riure, amb un to humorístic, fent aquells crits que faig, que per suposat només els faig davant la càmera. Has de vigilar però, fer riure no vol dir tornar-se patètic, un cop ets patètic “l’has cagat”. El millor és quan em poso aquestes ulleres falses, canvio, hem transformo en un personatge amb la finalitat d’animar i fer espectacle.
2.Creus que la teva faceta com a director de Operación Triunfo ha afectat la teva imatge?
Depèn de la persones que m’estigui jutjant. La televisió té un gran poder sobre les persones. Aconsegueixes un prestigi o un altre depenent d’on surtis. A Catalunya em coneixen millor hi saben que no només sóc “ el freak que ha trabajado en OT” i potser a Extremadura només em veuen com el professor que cridava i donava suport als alumnes.
3.Creus que el canvi de director de Operación Triunfo ha afectat la audiència?
Si. La nova direcció s’havia oblidat d’entretenir, el que aportava OT era entreteniment i distracció, un programa per emplenar temps. Aquest cop faltaven moltes coses, a més de les coses que he dit també hauria d’haver set més divertit, tot i això les coses han canviat molt des de les anteriors edicions, tant el públic com el tipus de concursants. Els de la primera edició, per exemple, portaven una il•lusió a dins que ningú havia imaginat, sortir a la televisió començant des de zero es va convertir en un somni per molta gent, fer-se famosos d’un dia per l’altre era inimaginable.
4.De quin treball et sents més orgullós i perquè?
Jo en el teatre, ja que penso que és en el que es requereix més esforç. Per aconseguir estrenar una obra hi ha un treball previ. Per exemple, ara estrenaré una obra , una obra que no té res a veure amb la imatge que puc donar a alguns no? És una obra escrita per l’autor de Solo en casa fa deu anys, Macaulay Culkin. Narra la història d’un alumne de 15 anys i una professora que s’enamoren, i aleshores passen tota una nit a casa d’ella i fem com una coral amb l’amor, se’n van al llit i aquestes coses. És una obra molt emotiva que treure el juny en la que ja fa dos anys que hi estic treballant, s’ha de muntar bé , s’ha d’assajar, etc. Llavors clar, la satisfacció és molt gran, després pot sortit millor o pitjor, pot ser un èxit o un fracàs. Però la satisfacció de la feina feta és el millor, cosa que no passa a la televisió perquè, allà , arribo, em posen el micro i “ale”. Jo mai he arribat després de la televisió a casa meva tant satisfet com quan vinc del teatre. La satisfacció professional i personal s’aconsegueix amb l’esforç.
5.Els realities ara són la realitat de la nostra televisió, què tenen aquests programes que ens fan tornar adictes?
Els realities s’han convertit en un format que ha despertat tota l’atenció dels espectadors. Com ha quedat demostrat ara la gent busca “ el morbo”. Sempre agrada que hi hagi baralles, discussions. La gent vol acció, “cotilleo”.
6.Parlem de valors, però tu quins creus que són els que la televisió hauria de transmetre?
Jo no crec que la televisió transmeti valors. El que sé és que jo no he après d’ella, potser ha sigut per la meva educació, la meva família i amics. Però si hagués de destacar un valor seria el d’ensenyar a la societat la capacitat per esforçar-se.
Cristina Casaprima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada