Entrevista a Xesco Reverter



Xesco Reverter parlant amb Iris Mir



 

Entrevista a Xesco Reverter. El cap de la Secció Internacional de TV3 ha dedicat uns minuts a la nostra revista The Twelve per tal d’explicar-nos amb més detall la seva trajectòria com a periodista.

1. Com ja sabem, just després de sortir de la facultat vas entrar a treballar a TV3, ens podries fer un breu resum del que va passar després?

Bé, un any després d’haver-me graduat en aquesta mateixa universitat , TV3 hem va acollir, i tres anys més tard vaig tenir la oportunitat d’assumir la corresponsalia de Londres per aquesta mateixa cadena. Actualment estic de cap de la Secció internacional a TV3.

2. Hi ha alguna anècdota que recordis que pugui servir-nos als futurs professionals en l’àmbit?

Durant un temps vaig treballar en un diari en el que, per algun motiu, dedicaven moltes pagines al Partit Popular. Jo com a redactor havia d’escriure més o menys el que hem demanaven, ho intentava fer tant adequat al seu diari com podia, però els titulars que posava als meus textos sempre eren rebutjats i substituïts per altres que no tenien ni cap ni peus. Amb això vull dir que a vegades has d’escriure articles que no t’interessen gens i que no diuen ben bé el que t’agradaria dir realment.

3. Acceptar ser corresponsal a Londres et va suposar una decisió fàcil o vas dubtar-ne? Perquè, quins motius et van dur a acceptar-lo?

La veritat és que jo sempre he estat molt aventurer i m’agrada viatjar, a més l’anglès el portava prou bé, per això no hem va suposar una decisió molt difícil. vaig acceptar-ho perquè ho veia com una gran oportunitat per avançar en la meva carrera.

Viatjar sempre és enriquidor, en el meu cas, al Regne Unit hem vaig espavilar molt, vaig acostumar-me a la seva manera de treballar, ens porten anys de distància en aquest tema.

4. Com vas saber que ja havies passat prou temps a Londres i era hora de tornar al teu país?

És senzill, el primer any fora de casa tot et sembla nou i estàs desconcertat. Al segon et comences a acostumar i a conèixer el país. El tercer any és el millor, estàs quasi del tot integrat dins el país, domines la ciutat perfectament i trobes totes les coses que venies buscant. El quart ja et comences a cansar de la gent i de la ciutat, et sembla que ja ho saps tot i no necessites saber més, un cop superat aquest any, pots tornar.

5. Si tornessis a marxar, què canviaria?

Amb 25 anys és molt diferent que amb l’edat que tinc ara, abans era igual dormir poc, intentar-ho mil cops, fer-ho bé i de cop fracassar, equivocar-te, etc. Quan ets gran les coses canvien, no hi ha el mateix entusiasme ni el mateix morbo de no saber si el que fas t’ajudarà a avançar o a retrocedir, si ho aconseguiràs.

6. Quins són els valors imprescindibles per a un jove reporter?

Ser valent, arriscat, saber informar, tenir vista de periodista i mai delatar-te a tu mateix.

7. Treballant com a cap de la Secció Internacional s’han de seleccionar les notícies importants, com ho fas per a saber quina val la pena i quina no?

Un cop m’han enviat totes les noticies que han passat al món, jo les ordeno depenent de la seva importància. Com ho faig? Documentant-me del que hi ha darrera de la noticia i veure si aquesta és important o és simple fet sense repercusions.

8. I per acabar, una pregunta que molta gent es fa; com se sent un periodista en el lloc dels successos?

Jo crec que després de veure tants fets desastrosos et quedes immunitzat. Tens tanta feina acumulada que no hi ha temps de parar-se i dir; quin horror.

T’acabes neutralitzant perquè la teva feina és informar sobre el que passa i has de convertir-te en un home de gel.

Un bon exemple seria els reporters de líbia. Mentre un es tirava a la cuneta i l’altre es quedava immobilitzat gravant, una bomba explotava a 50 metres d’ells.

Estrella Dorca