Durant aquestes jornades hem pogut parlar amb Lázaro Caredas, un actor principiant que ha participat en el film català que ha triomfat als Goya, Pa Negre. Durant l’entrevista ens ha explicat la seva experiència en el rodatge i com un jove pot compaginar la seva carrera artística amb una carrera universitària com arquitectura.
1- N’havies sentit a parlar de Pa Negre com a llibre abans de que et proposessin el guió de la pel·lícula?
No, del llibre no, però d’Emili Teixidor si.
2- Com veus l’evolució del cinema català? Pot ser aquesta una pel·lícula que marqui un abans i un després en el cinema català degut al seu triomf als Goya?
En quant a l’evolució del cine català, la veritat és que no sé en quin punt estava abans. Però és la primera vegada que una peli catalana triomfa tant als Goya així que suposo que significa una bona evolució! No se si marcarà un abans i un després, però espero que d’ara endavant es farà una mica més
de cas al cine català. En tot cas segur que ha sigut una bona publicitat.
3- La teva interpretació en el film t’ha fet madurar com actor? Has tingut alguna mena de dificultat per
assumir el teu paper?
Si per madurar entens créixer i aprendre, llavors si. No he tingut massa dificultat a l’hora d’assumir el meu paper, això si, alguna que altra escena ha sigut més difícil de rodar que el que estava previst.
4- Després d’aquest treball,estàs treballant ja en nous projectes ?
De moment no tinc cap projecte previst a curt termimi, això si, he fet alguns càstings dels quals no tinc massa noticies de moment! Igualment ara mateix estic intentant concentrar-me més en els meu estudis.
5- Dedicar-se a la interpretació sembla fàcil a ulls dels espectadors. Quina creus que és la major complexitat de la teva professió ?
Sembla molt fàcil? (riu) Crec que la major dificultat és transmetre unes emocions i uns sentiments que realment no son teus, i fer-ho de manera que sigui creïble pels espectadors. Es a dir, ser el més realista possible.
6- D’on prové el teu interès en el món de la interpretació? I quan et vas adonar que seria el teu futur?
Fa molts anys que m’agrada la interpretació, i més específicament el teatre; des de petit vaig fer obres de teatre amb les classes de p3 i primària, i em va agradar molt... Després al arribar a Barcelona, hi havia classes a la meva escola i hem vaig apuntar.Des de llavors només he deixat de fer teatre un any , i de fet ho vaig trobar a faltar, i ara mateix també.
De moment encara no m’he adonat de tal cosa, ja que no visc d’això ni molt menys. Clar que m’agradaria poder viure d’aquesta professió, però soc molt escèptic respecte això i per aquesta raó estic estudiant ara mateix.
7- Com valores l’esforç que han fet els teus companys guardonats amb el Goya de millor actor i actriu revelació ?
Realment aquest dos s’han esforçat moltísim. Sent tan petits i treballar tants dies en un rodatge és molt difícil encara que no ho sembli. Penseu que el Francesc tenia rodatge cada dia, i això va amb el text que has d’aprendre, les moltes hores de rodatge que sovint s’allarguen, etc. Sense comptar que no són adults i l’esforç psicològic que has de fer per interpretar un personatge que no te res a veure amb tu.
8- Com ha reforçat la teva professionalitat treballar sota la direcció del director Agustí Villaronga?
Sempre està molt bé conèixer diferents formes de treballar, ja que t’has d’adaptar tu i això sempre et fa créixer i tenir més experiència, sense comptar que Agustí és molt bon director i sap perfectament què fer i què dir per treure’t el que vol que treguis.
9- Creus que el cinema català s’està guanyant una bona reputació en el panorama internacional cinematogràfic?
Segur que Pa Negre amb l’impacte i la repercussió que està tenint ajuda a la bona reputació del cine català. Ara, no se si als Estats Units s’ha estrenat i si la gent diferencia molt bé Espanya de Catalunya. I el mateix per França, Anglaterra, Alemanya, etc.
10- Quin és el teu gènere predilecte com espectador? T’agrada el producte que ofereix Hollywood?
No tinc cap gènere predilecte, m’agraden les bones pelis. Evidentment, Hollywood ofereix molta quantitat de producte i per això es normal que hi hagi de tot. Ara be, les pel·lícules molt comercials en general no m’agraden massa.
11- A títol personal com penses que afecten les crítiques i valoracions dels professionals i del públic en general?
Crec que depèn bastant del lloc on provenen les critiques. Evidentment sempre t’alegres al sentir una bona crítica. I una mala critica, doncs depèn, si es constructiva o no, i també depèn del to. Però crec que en general sempre pots aprendre de les critiques que et fan.
Jorge Muro, Judith Fernàndez i Alejandra Pont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada