Un adéu a les Jornades amb triomf indiscutible de WikiLeaks

L’auditori de la Facultat ja estava quasi bé ple, fins i tot, mitja hora abans que és produís l’acte més important de les Jornades. Els estudiants anaven arribant a la sala i es barallaven pels millors seients.
En uns minuts, els conferenciants que en aquell moments entraven per la porta, es veien envoltats per un massiva pluja de flaixos. Centenars de fotografies es feien en aquell moment i el més buscat semblava ser el representant de WikiLeaks. El breu discurs introductori de Montserrat Filló silenciava l’aldarull generat pels presents.
Els primers premis eren pels estudiants de Blanquerna. Pío Vergès i Max Larruy eren els més guardonats i els seus companys presents a la sala, aplaudien amb fervor per donar-los l’enhorabona. Seguidament, gran quantitat de persones van abandonar la conferència deixant alguns espais buits.
Seguidament, el vicedegà de la universitat Joan Sabaté López, exposava el seu discurs i exaltava la participació de Julian Bravo en l’àmbit de la publicitat, concedint-li el Premi Extraordinari Blanquerna. L’emotiu discurs finalitzava rendint tribut al convidat citant : “ te debemos más que un premio”.
El recent guardonat va iniciar el seu discurs amb dificultats com a conseqüència de l’emoció pel seu reconeixement. Un discurs dens però molt complet, on feia una explicació sobre l’evolució de la publicitat, els valors transmesos per aquesta i la implicació de la dona en el món laboral de la comunicació. El ponent va donar per finalitzat el seu discurs, i la seva complicitat amb el públic va ser tal, que va rebre una llarga ovació.
Un altre professor de la facultat va ser l’encarregat de dirigir el discurs posterior d’un premiat. El llicenciat en sociologia de la comunicació Joan Sabaté i Salazar va justificar les raons per les quals, WikiLeaks era la guanyadora del Premi Blanquerna de Comunicació. Joan Sabaté compartia les claus de l’èxit del premiat tot dient: “premiamos a WikiLeaks por su poder democratizador i por defender la transparencia del periodismo” . En aquell precís moment un cúmul de gent va retornar a la sala per tal de no perdre’s ni una paraula del representant de l’organització.
El convidat Kristinn Hrafnsson, representant del WikiLeaks des de setembre de 2010, iniciava el seu discurs, agraint l’important premi de la universitat. També lamentava la falta d’assistència del creador de l’entitat, Julian Assange. L’evolució del seu discurs va orientar-se a l’exemplificació d’algunes accions de WikiLeaks com per exemple la publicació d’un vídeo de l’assassinat de periodistes a Bagdad al juliol de 2007. Finalitzant el seu discurs, va aconseguir fer riure a la gent donant les gràcies en castellà i disculpant-se posteriorment per la seva dicció.
Finalment, el degà Miquel Tresserres va tancar l’acte donant les gràcies als convidats i als estudiants per assistir. “Confieu en vosaltres” va ser l’aportació final del representant de la facultat per donar ànims a tots els presents.
En pocs minuts, aquell acte tan multitudinari és reduïa a quatre persones mal contades, que arreplegaven els seus escrits. En aquell moment vaig tenir clar que era el moment d’abandonar l’escena.

jorge Muro

Sempre "on fire", Repte Superat

Avui dijous, després de dies de pluja i nervis, sembla ser que el dia ha passat d’una manera diferent a la resta.

L’equip de The Twelve hem deixat de banda els nervis , i aquest matí estàvem més relaxats i amb ganes de donar-ho tot encara amb més força per poder així, acabar amb aquesta etapa i projecte d’una manera totalment eficaç, creativa i divertida.

Aquest matí, com cada dia, ens hem dividit per assistir a les diferents conferències que hem cobert i de les quals en trobareu més informació rastrejant per aquí, el nostre blog. La veritat és, que The Twelve ha experimentat un canvi molt gran des del primer dia. Hem passat per diferents etapes en tan sols 3 dies, vam passar d'un dia de tempesta, foscor i nervis a un segon dia ennuvolat, amb una mica més de llum però, encara faltava l’esprint final. I aquesta cursa de velocitat i glòria creiem que ha estat avui, on el dia ha estat primaveral acompanyat per un sol que ens a enlluernat en els moments de treball a la redacció i ens ha fet gaudir d’un millor dia.

Els membres de The Twelve hem rigut, hem cantat, hem recordat moments, n’hem creat de nous, els hem fotografiat per tenir-ne un record i sobretot ens hem divertit. Tot això sense deixar de banda el que realment ens ocupa les hores: redactar per informar-vos en cada moment sobre aquestes mogudes Jornades Blanquerna 2011.

Aquí acabem aquest projecte que ens ha posat a prova durant tres dies intensos on a part de conèixer una mica més el que és ser periodista, fotògraf, editor, director, redactor... etc, ens n’hem adonat que treballar en grup no sempre és fàcil. Però com ja vam dir les piles del grup mai s’esgoten i hem seguit en marxa fins ara que hem fet l’esprint per tal d’arribar a la meta.

En nom de tot el grup , gràcies pel vostre suport!

Judith Fernández

Pa Negre: behind the scenes

Durant aquestes jornades hem pogut parlar amb Lázaro Caredas, un actor principiant que ha participat en el film català que ha triomfat als Goya, Pa Negre. Durant l’entrevista ens ha explicat la seva experiència en el rodatge i com un jove pot compaginar la seva carrera artística amb una carrera universitària com arquitectura.

1- N’havies sentit a parlar de Pa Negre com a llibre abans de que et proposessin el guió de la pel·lícula?

No, del llibre no, però d’Emili Teixidor si.

2- Com veus l’evolució del cinema català? Pot ser aquesta una pel·lícula que marqui un abans i un després en el cinema català degut al seu triomf als Goya?

En quant a l’evolució del cine català, la veritat és que no sé en quin punt estava abans. Però és la primera vegada que una peli catalana triomfa tant als Goya així que suposo que significa una bona evolució! No se si marcarà un abans i un després, però espero que d’ara endavant es farà una mica més

de cas al cine català. En tot cas segur que ha sigut una bona publicitat.

3- La teva interpretació en el film t’ha fet madurar com actor? Has tingut alguna mena de dificultat per

assumir el teu paper?

Si per madurar entens créixer i aprendre, llavors si. No he tingut massa dificultat a l’hora d’assumir el meu paper, això si, alguna que altra escena ha sigut més difícil de rodar que el que estava previst.

4- Després d’aquest treball,estàs treballant ja en nous projectes ?

De moment no tinc cap projecte previst a curt termimi, això si, he fet alguns càstings dels quals no tinc massa noticies de moment! Igualment ara mateix estic intentant concentrar-me més en els meu estudis.

5- Dedicar-se a la interpretació sembla fàcil a ulls dels espectadors. Quina creus que és la major complexitat de la teva professió ?

Sembla molt fàcil? (riu) Crec que la major dificultat és transmetre unes emocions i uns sentiments que realment no son teus, i fer-ho de manera que sigui creïble pels espectadors. Es a dir, ser el més realista possible.

6- D’on prové el teu interès en el món de la interpretació? I quan et vas adonar que seria el teu futur?

Fa molts anys que m’agrada la interpretació, i més específicament el teatre; des de petit vaig fer obres de teatre amb les classes de p3 i primària, i em va agradar molt... Després al arribar a Barcelona, hi havia classes a la meva escola i hem vaig apuntar.Des de llavors només he deixat de fer teatre un any , i de fet ho vaig trobar a faltar, i ara mateix també.

De moment encara no m’he adonat de tal cosa, ja que no visc d’això ni molt menys. Clar que m’agradaria poder viure d’aquesta professió, però soc molt escèptic respecte això i per aquesta raó estic estudiant ara mateix.

7- Com valores l’esforç que han fet els teus companys guardonats amb el Goya de millor actor i actriu revelació ?

Realment aquest dos s’han esforçat moltísim. Sent tan petits i treballar tants dies en un rodatge és molt difícil encara que no ho sembli. Penseu que el Francesc tenia rodatge cada dia, i això va amb el text que has d’aprendre, les moltes hores de rodatge que sovint s’allarguen, etc. Sense comptar que no són adults i l’esforç psicològic que has de fer per interpretar un personatge que no te res a veure amb tu.

8- Com ha reforçat la teva professionalitat treballar sota la direcció del director Agustí Villaronga?

Sempre està molt bé conèixer diferents formes de treballar, ja que t’has d’adaptar tu i això sempre et fa créixer i tenir més experiència, sense comptar que Agustí és molt bon director i sap perfectament què fer i què dir per treure’t el que vol que treguis.

9- Creus que el cinema català s’està guanyant una bona reputació en el panorama internacional cinematogràfic?

Segur que Pa Negre amb l’impacte i la repercussió que està tenint ajuda a la bona reputació del cine català. Ara, no se si als Estats Units s’ha estrenat i si la gent diferencia molt bé Espanya de Catalunya. I el mateix per França, Anglaterra, Alemanya, etc.

10- Quin és el teu gènere predilecte com espectador? T’agrada el producte que ofereix Hollywood?

No tinc cap gènere predilecte, m’agraden les bones pelis. Evidentment, Hollywood ofereix molta quantitat de producte i per això es normal que hi hagi de tot. Ara be, les pel·lícules molt comercials en general no m’agraden massa.

11- A títol personal com penses que afecten les crítiques i valoracions dels professionals i del públic en general?

Crec que depèn bastant del lloc on provenen les critiques. Evidentment sempre t’alegres al sentir una bona crítica. I una mala critica, doncs depèn, si es constructiva o no, i també depèn del to. Però crec que en general sempre pots aprendre de les critiques que et fan.

Jorge Muro, Judith Fernàndez i Alejandra Pont

La facultat de comunicació dins del barri

Reportatge de theTwelve:

Oriol Plana

Poca distància entre el rebuig i el bonisme

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el Dr. Norbert Bilbeny han comparegut avui, últim dia de les jornades de Comunicació Blanquerna, a l’auditori de la facultat.

Això es deu a que a les 14:00 h s’ha dut a terme la conferència: La mirada Europa de l’altre: integregració vs. Inegrisme.

Tot i semblar que la controversia estava servida entre els dos conferenciants, degut al seu posicionament polític, hem constatat que no hi ha tanta distància entre els seus criteris.

Segons Jordi Pujol, hi ha dues maneres de veure la integració; el rebuig i el bonisme. El rebuig s’acostuma a atribuir a la gent de dretes mentre que el bonisme a la d’esquerres.

Norbert Bilbeny , que defensava un bonisme gairebé extrem afirma que cal crear clima de benestar entre els autòctons i els nouvinguts. Un cop assolit aquest objectiu cal entrar en l’adaptació lingüística i cultural del territori.

Tot això s’ha de tenir en compte per aconseguir un accés just per a tothom a les oportunitats que sorgeixen en una societat avançada. Segons el doctor Bilbeny, la manera més adient d’aconseguir-ho és millorant el sistema educatiu, tant el pirvat com el públic.

Jordi Pujol, que ha acaparat tota l’atenció dels espectadors de la conferència, ha explicat el seu punt de vista a través d’un incontable nombre d’anècdotes que havia viscut durant la seva vida. L’expresident ha afirmat que el fet que el bonisme estigui ben considerat per part de la societat catalana es deu a diversos aspectes: a l’església i les parroquies i al PSUC i al seu sindicat (CCOO).

El torn de preguntes s’ha caracteritzat per les llargues respostes de Jordi Pujol que no han permès que tots els alumnes tinguéssin temps per formular les seves preguntes.

Un cop finalitzat l’acte els mateixos convidats s’han adonat que amdos punts de vista són molt propers.

Oriol Plana

Valors i creativitat a la pantalla

Creativitat i compromís social ha estat una de les últimes conferències de les Jornades Blanquerna. A les 16:30 de la tarda la moderadora Carme Basté obria el tema parlant de la creativitat en els projectes audiovisuals. Per tal de defensar l’acte s’han escollit uns convidats molt endinsats en el món de l’audiovisual. En primer lloc Carles Bosch, director del cinema documental bicicleta, cullera, poma. També Félix Fernández de Castro, director de la pel•lícula Maria i jo. I Miquel Garcia, més vinculat a la televisió, cap del departament de Nous Formats de TV3.

La conferència s’ha estructurat en forma de diàleg. La moderadora s’ha dirigit un per un amb preguntes que els afectaven individualment. Ha començat preguntant a Carles Bosch, com ja he dit abans director de cinema documental i també periodista. La pregunta ha estat senzilla; És bicicleta, cullera, poma el cinema documental que t’ha complicat més la vida? Carles Bosch ha respòs que si, que la seva obra sobre l’alzheimer ha estat un esforç excessiu, ja que s’ha trobat amb problemes davant la productora. Aquesta tenia una escala de valors molt diferents a la seva i això ha estat una dificultat molt gran per ell. Seguidament ha allargat la resposta parlant de la seva producció, de com va sorgir la idea i com la va traslladar a la pantalla. Durant el seu discurs ha parlat amb una gran admiració cap al protagonista del seu treball, Pascual Maragall.

La següent pregunta de Carme Basté ha set per Miquel Garcia; La televisió i la creativitat s’avenen? El que el convidat ha dit és que existeixen moltes maneres de fer televisó, algunes més creatives i d’altres menys. La majoria de les cadenes privades el que busquen actualment és tant sols entretenir i això no hauria de ser l’únic objectiu de la televisió. El més necessari és informar, i no fer espectacles absurds que no aporten res ni èticament ni socialment. Ha posat l’exemple de les 128 denúncies que s’han fet a les televisions privades per vulnerar l’educació infantil , el pitjor és que les cadenes no n’han fet gens de cas.

L’última pregunta plantejada la ha respòs el publicista i creador de la pel•lícula Maria i Jo, Félix Fernández de Castro ; havent-te dedicat tota la vida a la publicitat t’ha suposat una gran dificultat realitzar aquesta pel•lícula? El director ha comentat que va escollir aquesta novel•la perquè es va enamorar de la història, la d’un pare i el seu fill autista. Una novel•la escrita en forma de còmic dramàtic que explica la història amb un tò una mica irònic. La obra, escrita pel pròpi pare, ha estat traslladada per Félix Fernández de Castro

a la pel•lícula.

S’ha parlat de la solidaritat de mostrar programes educatius per televisió i cinema. Sobretot en el cas dels documentals el frau hauria de ser durament penalitzar, ja que es tracta de un projecte educatiu, que d’alguna manera ajuda a la cohesió social, i que si es trenca la il•lusió utilitzant actors en comptes de personatges reals els documentals desapareixeran.

A més s’ha continuat parlant de la creativitat, entre els tres convidats s’han posat d’acord en afirmar que la creativitat és un deure per tots els que llencen missatges al públic, els comunicadors.

Estrella Dorca

Oportunitats per a TOTHOM

La comunicació com a motor d’impuls social ha sigut la ponència que ha presentat Marcel Invernon, ex alumne de la facultat i Online Campaign Responsible de la Obra Social “ La Caixa.” Ha introduït amb breus paraules els dos protagonistes: Montse Blanco, cap de publicitat i Dani Zafra, director de màrqueting de la Fundació Obra Social “ La Caixa”.

Per iniciar la conferència, Dani Zafra ha fet ressò en que la societat és qui promou aquest impuls social i que, l’Obra Social “ La Caixa” es centra en les ONG’s. Aquestes ONG reben una sèrie de recursos dels quals n’han de destinar alguns a la comunicació per tal d’obtenir ,en un futur, major nombre de recursos; com ens deia Zafra: “Si no haces comunicación, nunca llegarás a nada nuevo, por eso hay que ir renovándola.”

L’objectiu principal d’una ONG és sensibilitzar i informar-nos de la problemàtica a través de missatges. Ens han presentat dues campanyes que actualment estan en marxa, com és “Pastillas contra el dolor ajeno” de Médicos sin fronteras i Amnistia Internacional (AIC) en contra del tràfic de dones.

La Obra Social “La Caixa” està creada per assolir l’objectiu de donar oportunitats a les persones discapacitades a través d’ajudes socials. Solidaritat, integritat, humanisme i transcendència són els valors que la entitat social defensa per sobre de tot amb la voluntat de ser transformadors en tots els seus projectes. Gràcies a aquest departament de publicitat i marketing, actualment gràcies als 18 membres que la obra social ha adquirit des de 2004, es donen a conèixer i s’intensifiquen els projectes.
Dient-ho en paraules clau, l’entitat intenta fomentar la inserció laboral de persones discapacitades a través del programa de Responsabilitat social col•lectiva (RSC), on una persona ajuda i capacita a una discapacitada que en un futur serà insertada en un lloc treball.

A continuació, els convidats ens han presentat algunes de les campanyes que han creat i que han dut a terme amb la col•laboració d’altres entitats socials. Aquests projectes sota el títol de Historias con Alma mostren la situació de la persona discapacitada sense ser agressius en el fet, és a dir amb sensibilitat.

Algunes de les campanyes produïdes són: Haití, després de la catàstrofe, la obra va arribar-hi en servei d’emergència i va destinar mig milió d’euros a una primera recuperació del país. Caixa Pro-Infància en contra de la pobresa en el quart món, on a través d’ajuda assistencial, alimentícia, de sanitat i socioeducativa tenen l’objectiu de millorar la situació de menors entre 0-16 anys. Una altra ha sigut la recollida d’aliments i la CiberCaixa Solidaria. Aquesta última és un projecte que juntament amb l’administració pública tracta de reforçar el col•lectiu amb la implantació de material, personal i projectes que els ajudin de nou a refer-se i aprendre. A partir d’aquí s’han fet espots publicitaris demostrant sense ficció el que fomenta la campanya.

La Obra Social “La Caixa” ha acabat la presentació amb unes paraules: “la història continua...”, amb les quals ens han citat alguns dels seus nous projectes i han deixat clar que seguiràn lluitant per millorar les oportunitats dels que no poden accedir-hi per ells mateixos.

Judith Fernández