La memòria emocional és compatible amb el cinema documental

Les jornades de comunicació Blanquerna han començat aquest matí amb una conferència, entre d’altres, d’Emili Teixidor i Edmon Roch sobre la memòria emocional i la històrica i el paper que aquests desenvolupen en les obres de ficció i en els documentals.

Emili Teixidor ha aconseguit el seu renom a base d’escriure noveles de ficció com “Pa Negre”, una obra de ficció que s’ambienta en un període històric molt rellevant de la historia del nostre país, però que la trama no es basa en fets reals, però també a base d’escriure relats per a un públic infantil com “l’amiga més amiga de la formiga piga”.

Aquest autor ha introduït el tema de la memòria emocional afirmant que és la millor via per arribar a entendre les conseqüències d’un fet històric, és a dir, mirar a aquest des d’un punt de vista més personal; com si hom fos el protagonista. El cas és que per a poder escriure bones històries és necessari que l’espectador tingui la sensació que viu el que llegeix i que a més a més, se li fa interessant perquè és dinàmic i entretingut, no com un llibre d’història.

Malgrat això, es pot fer servir la ficció per a explicar fets històrics. Segons Emili Teixidor, la realitat en si és manipulable fins al punt que a l’artista li interessi per tal d’assolir l’estètica que ell desitja, per contra, Edmon Roch afirma que la realitat s’ha de transmetre com un mateix la veu o com l’ha pogut contrastar.

Edmon Roch ha fet de director i productor de la pel•lícula “Garbo: el espía” entre moltes altres. L’obra d’aquest es basa en el cinema documental. En el cas de “Garbo”, la històra tracta fets reals, però el que fa especial aquesta historia és que el protagonista va crear un personatge totalment fictici.

Tot i semblar que les obres de ficció i les de documental es moguin en universos paral•lels, tenen certes afinitats: Aconseguir bones històries i saber-les explicar.

Oriol Plana