Superats! La cultura de l’esforç a la televisió és el títol de la conferència que probablement ha tingut més assistents de les jornades. La presència d’Àngel Llacer , actor i presentador conegut per les seves participacions a la televisió, i dels altres dos convidats Víctor Amela, crític televisiu i la doctora Carme Farré ha fet d’aquesta xerrada un discurs distes i àgil.
El moderador, Ferran Sáez, ha estructurat l’acte a partir de la formulació d’una sèrie de qüestions que els convidats s’han encarregar de respondre, cadascun des del seu punt de vista i en la majoria de les ocasions sense posar-se d’acord.
Els conferenciants han obert el tema fent unes aproximacions genèriques, enfocades sobretot al món televisiu i els valors que aquest ens transmet. Carme Farré opina que l’assimilament dels nostres valors son un pacte, es a dir, que allò que la televisió ens transmet s’ha d’interrelacionar amb altres valors com els que la nostre família ens aporta per exemple. Àngel Llàcer també ha apostat per la idea del pacte i ha afegit que nosaltres decidim què veiem i per tant quins valors volem captar i quins no. Per tancar aquesta breu introducció Víctor Amela s’ha posicionat en una postura molt diferent. Al veure la televisió sense adonar-nos-en ens alimentem d’una sèrie de valors que involuntàriament transmeten els programes.
La pregunta plantejada pel moderador que més polèmica ha creat, ha sigut sobre la veracitat o falsedat dels programes de televisió que consumim avui en dia. Víctor Amela i Àngel Llàcer han tingut opinions contràries, mentre que el crític televisiu deia que la sal dels programes no es basava en la seva veracitat sinó en el misteri i la incertesa de no saber si es real o no el que veiem, el professor de teatre ha dit que fa pena no saber si una cosa es real o no. A tot això, Carme Farré demanava veracitat en la programació televisiva.
Un altre tema que cal destacar seria la final anticipada de OT. Els tres conferenciants han coincidit en que ha sigut el resultat d’una gran falta d’emoció, entreteniment i diversió. Víctor Amela també ha afegit que en aquesta edició feia molta falta un Risto.
Al llarg de l’acte han sortit diferents exemples de programes i de cadenes de televisió, com Sálvame o AR. Aquests programes transmeten el valor de l’ignorant, es a dir, venen la imatge de persones orgulloses de ser ignorants i per això molta gent s’identifica amb ells.
El que han deixat clar es que la televisió és un mitjà de capa caiguda, té els dies contats. Internet s’ha convertit en el focus principal de comunicació de masses, per això calen noves formes d’entreteniment, i Víctor Amela ja ha introduït un nou model de programa televisiu, Víctor Amela Channel. Aquest nou format consisteix en gravar-se a si mateix durant el seu dia a dia.
Alejandra Pont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada